Posted by xiuacagafe on January 11, 2010
El primer article d’iclancat en aquest recentment inagurat 2010 no és altra que un anàlisi, per cert, molt bon any a tots! Doncs el que deia, inaugurem l’any amb un anàlisi d’un joc per a WiiWare, Snowboard Riot. Un joc interessant amb els seus defectes, malgrat tot una proposta curiosa dins del catàleg de WiiWare que sempre està àvid de propostes arriscades i divertides. Però què tal és Snowboard Riot?
(more…)
Posted by xiuacagafe on December 27, 2009
Posted by xiuacagafe on December 20, 2009
Cada any hi ha moltes pel·lícules, i moltes són bones, moltíssimes són normaletes, i la gran majoria són oblidables. Tot i així sempre n’hi ah que resulten excel·lents, i rarament a vegades n’apareixen algunes que d’alguna forma t’absorveixen i aconsegueixen fer que et creguis allò que estàs veient per més inversemblant que sigui, pelis que per la seva estructura narrativa, posada en escena et capturen i et fan veure i sentir el que volen que visquis. De llargmetratges així n’hi ha pocs, i fins i tot m’arriscaria a dir que es veuen en comptades ocasions cada bastants anys. Així és Avatar, una pel·lícula especial, encantadora, sorprenent, calculada al mil·límetre, en que tot està perfectament pensat i encaixat de manera que no hi ha res que desentoni amb cap altre element i hi veiem una integració total entre argument, actors, efectes especials, narració i la forma de transmetre-ho. I és que em va sorprendre que en acabar la gent es va posar a aplaudir, és una cosa que només havia vist 1 vegada, i va ser en batman: the dark knight per homenatjar el fabulós paper del tristament difunt Heath Ledger… Per tant, ens trobem amb una cosa molt especial i val la pena veure-la i parlar-ne amb calma.
(more…)
Posted by xiuacagafe on December 18, 2009
El terrorista preferit de tot el món ha tornat, bé… va tornar, perquè el joc ja té el seu temps, però fins fa relativament poc no he tingut el temps necessari per baixar-me’l i jugar-hi amb calma per poder analitzar-lo. EL cas és que feia ja molt de temps que li tenia ganes, qui es pot resistir a un Bomberman per a Wiiware, barat, amb multiplayer local i a sobre amb un genial mode Online? Evidentment jo no… i molts de vosaltres tampoc haurieu de resistir-vos!
(more…)
Posted by Xafi on December 16, 2009
One Piece: Unlimited Cruise
M’alegra que el primer anàlisi que faig sigui per un joc com aquest. A hores d’ara, molts de vosaltres us deu sonar, com a mínim, el nom de One Piece. Per si un cas, en faré una petita pinzellada com a introducció, abans d’endinsar-nos en el joc en sí mateix.
One Piece és un manga creat per Eiichiro Oda. La història es centra en el món de la pirateria. Monkey D. Luffy, és el protagonista del manga, també conegut com Mugiwara Luffy (Luffy Sombrero de Paja). La majoria de pirates de l’època en que ubiquem la història viatja pel Grand Line en busca del tresor pòstum que va deixar en Gold D. Roger, el Gran Rei dels Pirates. En Luffy no n’és menys i pretén trobar-lo així com convertir-se ell mateix en el proper Rei dels Pirates.
Per aconseguir dita fita viurà una varietat immensa d’aventures i que, com era d’esperar, no fa sol. L’acompanyaran altres personatges com en Roronoa Zoro, Nami, Usopp, Sanji, Tony Tony Chopper, Franky, Nico Robin i Brooke. Alguns d’ells, Luffy inclòs tenen habilitats especials, donades per les fruites del dimoni que otorga habilitats a aquells qui la mengen a canvi de no poder nadar. Cadascú té la seva, sent la d’en Luffy, la de ser un home de goma.
Feta la introducció, molt per sobre (si algú vol més informació que es llegeixi el manga que és molt bo), només queda dir que és un dels mangas més populars i dels més venuts al Japó de la història, així que per molt que digui sempre em quedaré curt.
Però toca centrar-se en aquest nou joc que ha sortit per la Wii. De fet, més aviat hauria de dir els 2 jocs, ja que es tracta d’una gran història dividida en 2 parts. Aquest joc ens parla d’una nova història de la tripulació d’en Mugiwara Luffy. Mentre viatgen pel Grand Line entraran sense buscar-ho en una tempesta amb tornados i tot on, a partir d’aquest moment, canviarà les seves vides cap a la cerca de nous i meravellosos tresors no també sense incloure abans un fil argumental que es manté al llarg de tot el joc. Val a dir que tant la història com els nous personatges del joc han estat fruit de les idees del propi Eiichiro Oda. Per tant, no ens trobem en un intent comercial de fer una història feta per algun programador o guionista que no té ni idea del tema sinó que la trama, els nous personatges i la pròpia tripulació protagonista, mantenen l’estètica i la personalitat pròpia del manga. Diré més, l’autor ha dissenyat noves indumentàries pels protagonistes, úniques pel joc i que, en el seu degut moment, podrem optar a mantenir-les o canviar-les per les clàssiques de la sèrie.
(more…)
Posted by xiuacagafe on
Hi ha un tema que m’està rondant pel cap des que vaig anar al saló del Manga passat, i és que tot d’una hem passat de tenir les últimes novetats com a coses importants i temes que atreien principalment a la gent a passar a compartir pla amb velles glòries. I no és pas perquè Naruto, Nleach i altres mangues que mouen masses hagin passat d’actualitat a velles glòries, sinó perquè comercialment ara les antiguitats suposen un gran alicient. I perquè? Doncs la cosa si passa pel tema comercial quasi sempre és perquè dona peles i per tant hi ha demanda… I qui vol una sèrie “mal” dibuixada en manga i “mal” animada en l’anime? Els que han crescut amb ella i realment la han viscut com una cosa actual en el seu temps i els ha marcat.
És curiós que després de que els salons del manga visquéssin un descens de mitjana d’edat ara de sobte es fixin en la generació de Bola de Drac, Arale, Músculman, Ranma, Capità Harlock, fins i tot còmics del Zelda Ocarina of Time que no han estat editats en 10 anys aquí ara surten. Doncs el principal motiu d’aquest fet és que la gent es mou per modes. Fa anys vam veure com el saló del manga s’omplia de “friquis” enamorats de la idea de ser diferents, ser friqui perquè mola i ja està, i omplien en massa el saló, consumien toooot el que s’oferia de manga, perjudicant als seguidors de manga de veritat on de sobte vam veure que els preus es disparaven i amés s’omplien les estanteries de subproductes de molt mala qualitat per satisfer a aquesta falera estúpida de tenir més i més material japonès. Però aquesta mateixa horda de “crius” que sense motiu aparent van decidir que el manga i l’anime és el millor del món, ara se n’han cansat, i qui ha quedat? Doncs otakus d’aquests que els agradava de veritat com sempre passa, i sorprenentment, els que érem abans! Si, els de sempre hem acabat al mateix punt on vam sortir… al igual que l’ordre natural de les coses, agraden sèries noves i valorem per sobre tot les antigues amb que vam créixer, i curiosament aquest factor nostàlgia és el que ara les editorials volen esprémer… ja que el record és el millor reclam! Així veiem remakes, versions remasteritzades, sèries paral·leles, reedicions, noves versions… No us sona això d’alguna cosa en el món dels videojocs?
(more…)
Posted by xiuacagafe on December 15, 2009
Osti si! iClancat ja ha ha complert els 3 anys de vida! No avui, sinó concretament al dia 4 d’aquest més. Han estat 3 anys amb moments interessants, alguns més aborrits, però en general ha estat una experiència bastant grata. Hem tingut propostes molt divertides com la partida conjunta al maniac mansion, i notícies controvertides com l’aparició d’una nova PSP (que bé… de fet és controvertida cada cop que surt que no és poc freqüent).
Aquest any ha estat estrany, podriem dir que he tingut més implicació que mai en el clan gràcies a la aparició del blog aquest.. s’hi han escrit un total de 127 artícles en un any, comptant anàlisis, paranoies i les fabuloses tires del Sr.A… Però per altra banda la cosa ha decaigut molt en visites i participació d’usuaris, què passa? No us molen els blogs? Per altra banda, la potència del facebook fa que les lectures en el facebook del clan sigui molt gran, i la participació de la gent en el meu propi sigui impressionant. Però bé, no és el mateix…
Jugablement aquest any ens ha donat moments molt bons hem tingut jugassos per a les 3 plataformes domèstiques i portàtils, i això s’ha reflectit força tan a ventes com a la web on la desesperació i impaciència han anat deixant-se de banda per gaudir (que ja tocava) el present que no està pas gens malament.
Aquest pròxim any que se’ns presenta ve carregat també de grans coses com, Mario Galaxy 2, Halo reach, Metroid Other M, i grans títols per a la PS3. I entre uns i altres quasi que podrem assegurar que aquest anys serà dels millor de la indústria de videojocs que podrem recordar…
Als que aneu passant per aquí, llegint almenys, només dir-vos: Felicitats iclancatencs!
Posted by xiuacagafe on December 11, 2009
Super Mario ha tornat! Això sempre és motiu d’alegria, però aquest cop ho ha fet un altre cop agafat de la ma de les 2D, una cosa que no passava en una consola domèstica des del 1995 amb el Yoshi’s Island, i si ens posem molt puristes i no considerem el Yoshi’s Island com un Mario de veritat des del 1991… Com veieu fa una colla d’anys; 18 concretament! Hauria de ser una cosa per celebrar, però malgrat tot, el seu anunci va ser molt qüestionat i fins i tot marginat descaradament… No és per menys, la presentació va ser poc impressionant, i veure la Cammie morint amb el primer Gomba (un enemic sense IA que només camina en línia recta i només et pot matar colissionant amb tu a la seva velocitat de vaca reumàtica amb embaràs quàdruple) del joc en directe és una cosa que ja ha passat a la història dels videojocs… No només aquest mal efecte d’entrada on veiem 4 jugadors jugant sense veure molt bé què passava al joc, juntament que poc després es van presentar bèsties del calibre Mario Galaxy 2 i Metroid other M i la promesa d’un nou zelda van fer que aquest mario quedés durant molts mesos vist com un producte inferior que tirava de la llicència Mario sense pena ni glòria per aprofitar les bestials ventes del New Super Mario Bros de la NDS…
I el temps va passar…
(more…)
Posted by xiuacagafe on December 3, 2009
Segur que tots esteu al cas… Però si no ho esteu us comentaré de què va la cosa. Fa uns dies es va presentar un projecte de la llei d’economia sostenible, i en una de les coses que remarca és que hi podrà haver un control de les webs que e spuguin visitar i quines no pels ciutadants espanyols. Tot això per defensar (como no) els drets dels autors que es veuen perjudicats per la pirateria, i per tant s’haurà de censurar i impedir l’accés de tots nosaltres a qualsevol web que pugui ser potencialment perillosa pels pobres “autors” perjudicats que des de catemps es veuen lluitant contra tot i tothom.
Com he dit, això implicarà una censura en que els “papes” decidiran què estem i què no capacitats per veure i visitar, per així evitar que pobres de nosaltres, inconscients i sense criteri en aquesta infància tardana que estem passant, per saber què està bé i què no, poguem dur una vida moralment saludable.
He trobat aquest manifest a GP32spain, però està corrent, el penjo aquí perquè val la pena saber que s’estan prenent iniciatives contra aquest tema que enlloc d’enriquir-nos ens perjudicarà, com tota censura i control abusiu. I igual que posa a GP32spain, si hi esteu d’acord, feu copy i paste al vostre blog 
(no ho he traduït, em fa pal xD)
- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Posted by xiuacagafe on
Estimat per molts i odiat pels altres Google no és una empresa corrent, el seu model de negoci i la seva expansió poden arribar a espantar, i no sense raó… Però afortunadament, el cas és que de moment ens està oferint productes amb qualitat que ens faciliten l’ús d’internet. Ja va començar amb el seu buscador, convertint-se en el referent i model a seguir per tots els altres buscadors, va crear també aplicacions online amb funcionalitats d’ofice (com el Word…), va sorprendre a tothom amb el google earth, un genial programa on tot el planeta terra queda registrat i podem viatjar de punta a punta, va seduir a tothom amb el gmail… i també va provar sort amb el video d’internet; el google video… i aquí la seva imatge es va torçar i es va convertir en una espècia d’anticrist per molts, va comprar youtube, i les sensacions de monopoli començaven a créixer amb la vista posada en el que va passar amb una altra companyia que va créixer molt ràpid i va crear monopolis gegants; Microsoft. El cas és que les comparacions no eren pas desencaminades, la rivalitat entre les dues empreses començava a ser patent i molta viat Microsoft va lluitar per un buscador que fos competència del de google, i després de no aconseguir arribar a un acord amb yahoo va crear pel seu compte “bing”.
No em despistaré més, ni em desviaré, per més por que faci Google, el cert és que és una empresa que fa servir el cap, pensa molt bé les coses abans de fer-les i enlloc de resentar productes que entrin en competència amb altres procura reinventar conceptes que ja e smouen més per convencions i tradició que no pas per lògica o bon disseny, o inventar-los de nou.
Google Wave, és això i molt més, un nou concepte, una bona idea que pretén enterrar d’una vegada per totes l’arcaic sistema de mails que tenim fins ara, és a dir, vol presentar un producte que substituirà el correu electrònic tal com el coneixem avui en dia… Ho aconseguirà?
(more…)
Anàlisi: Snoboard Riot (WiiWare)
; ?>/ads/sec.jpg)
; ?>/ads/publi.jpg)