EL libro de Eli

Posted by xiuacagafe on May 4, 2010

ja sé que és una mica tard (com sempre últimament) però tot i així parlaré d’aquesta pel·lícula que s’ha estrenat fa un parell de setmanes i ignoro si encara es troba a la cartellera, però com que últimament no vaig gaire al cine i aquesta peli s’ho mereix intentaré comentar-la com faig sempre que en veig una. Abans que res vull destacar el paperàs que fan els dos actors protagonistes; Denzel Washington i Gary Oldman; Impressionants! Potser més en gary Oldman, però ja sabem que els papers de dolent demacrat són molt més agraïts que els de “bon noi…”

Però comencem pel principi; El libro de Eli ens explica una història post apocalíptica amb un rerefons prou potent com perquè acabem reflexionant sobre temes més o menys actuals o vigents perpètuament, i com totes les pelis si aconsegueix fer-te pensar i donar voltes sobre un tema, la seva funció va més enllà de la sala de cine i és un mèrit força lloable acabar debatint amb els amics coses més enllà de si ens ha agradat o no, o si els afectes especials eren impressionants, o si la tia estava bona o no (que ho està!).

L’argument és potser una mica típic i ens situem en un món desolat, post-apocalítpic per culpa d’una passada guerra, on les persones viuen més com a animals que com a éssers civilitzats, en aquest aspecte em recorda una mica a Mad Max, però les similituds acaben aquí, un cop superat la primera impressió de món desolat i carreteres (i moteros heavies xungos i escandalosos) ens marxarà aquesta sensació (per sort, perquè Mad Max ja va tenir suficients seqüeles). I ens trobarem inmersos en un viatge on l’Eli (en Denzel) intenta completar un trajecte fins al sud, on malgrat que tothom creu que no hi queda ni res ni ningú, ell sap que si i hi ha d’anar. En el seu camí va creuant-se amb gent, que evidentment no són gaire hospitalària en aquesta cursa per la supervivència en que està sotmesa la humanitat, no tarda gaire la peli fins que el prota arriba a un petit reducte de civilització, però no tot és el que sembla i aquí és on ens toparem amb l’antagonista de la pel·lícula; en Gary Oldman que busca allò que l’Eli té, el famós llibre, que segons un té el poder per manipular i controlar a les masses, i segons l’altre per ajudar als humans a sortir endavant malgrat la penosa situació en que es troben…

Aquí comença el conflicte entre un home per aconseguir completar el seu camí contra un altre que vol aconseguir a tota costa aquest llibre.

La veritat és que explicat així no sembla gran cosa, però tots els aspectes estan molt cuidats, des de la forma de narrar la història, primer presentant la situació en que ens trobem, després donant un bri d’esperança al veure que hi ha encara petits reductes de civilització, i evidentment mostrar-nos que no són tal i que la esperança vindrà per un altre lloc. Els personatges també estan molt ben explicats, ja sigui a nivell narratiu com interpretatiu. I a nivell més visual ens trobem que els filtres d’il·luminació són constants, els decorats impressionants (amb un aire western molt interessant) i finalment una posta en escena amb angles de càmera molt dinàmica i sorprenent. Per tant com podem veure és una pel·lícula cuidada fins a l’últim detall.

Com he dit al principi és una pel·lícula que pretén fer pensar, així els que vagin a veure una peli d’acció en estat pur s’enduran un disgust perquè no és així, si que té cocs d’acció exagerada (és una pel·lícula americana en el fons) però no aporten res més que un moment dinàmic, i segurament sense aquestes escenes no es perdria res.

Em sap greu fer una minicrítica tan petita, però és d’aquestes pel·lícules que si s’expliquen massa perden la gràcia. És una bona peli, no agradarà a tothom, però no treu que sigui molt recomanable… tot i així se n’hauria pogut treure més suc en varies situacions que dona la impressió que es queden a mig gas (es podria haver incidit més en la vida dia a dia de la gent que sobreviu per entendre el món on estem per exemple) i altres situacions no estan tan ben resoltes com perquè l’espectador entengui en molts casos què ha passat, i no es tracta d’un detall fet per capficar i fer pensar més a qui ho vegi, sinó, que et queda cara de incrèdul per si el que has vist ´se el que et penses o és que estaves encantat i despistat en aquell moment i t’has perdut alguna cosa…

No és mala peli… però hauria pogut donar molt més de si. La recomano en un 7/10