Anàlisi: GP2XWiz

Posted by xiuacagafe on January 22, 2010

Ja tinc a les meves mans la última consoleta de Gamepark Holdings (el millor regal de reis que se’m podia fer ^_^), i després de trastejar durant bastants dies, i veure el que dona de si el trasto, intentaré fer un anàlisi prou complert per a donar a entendre el que pot fer aquest meravellós aparell màgic, que encara que no sigui tan comercial com la NDS de Nintendo o la PSP de Sony, la veritat és que té prous motius per a ser considerada la tercera consola en discòrdia…

Però abans que res comentem d’on ha sortit aquest gadget, perquè darrera seu té història, i aquesta història és el que la fet ser tal i com la coneixem avui en dia amb aquest plantejament obert que és el que la fa tan diferent i especial. Al 2001 Gamepark, una empresa de consoles-gadgets coreana va treure la GP32 com a la seva proposta interessant al mercat de les videconsoles portàtils, que en aquell moment regnava la GBA. La Gp32 era una màquina de gran qualitat, amb un processador de 133 Mhz i una pantalla de 3′5” que la feien la màquina més atractiva del moment si la comprem amb la poca potència i com son de petites les pantalles de les consoles en aquell moment… La intenció inicial de Gamepark era vendre els seus jocs comercials amés de presentar la consola com la màquina que pot reproduir videos i música (en aquell moment no n’hi havia cap, era la pionera).

Però va passar una cosa que ningú esperava, i és que per error de Gamepark es va escapar la forma de carregar codis no firmats, és a dir que la consola havia estat reventada però per ells mateixos, i això els va desesperar, perquè perdrien la oportunitat de venre jocs per a la pròpia màquina,… però va pasar una altra cosa encara més sorprenent, i és que la scene es va enamorar del trasto, i les ventes es van disparar, no a corea que seguia venent amb normalitat, sinó a fora on estava arrasant a base d’importacions. Gamepark en veure això, no va tardar gaire en treure un nou firmware que no demanava u crack per funcionar, sinó que es podia accedir al contingut sense firmar de la tarjeta de memòria (una SMC que ni aquella època eren comunes ja…) directament. Això encara va potenciar més encara la seva popularitat.

L’èxit de la consola va fer que al 2002 sortís una remodelació, la GP32 FLU amb llum frontal (com les GBA sp per entendren’s) i més tard aprofitant la sortida a Europa, sortís una nova versió amb llum posterior, que s’anomenaria BLU (que tots els garrulos interpretaven com a Blue i es queixaven perquè no era blava… trist però cert).

Però al 2004 ja es començava a veure un gran problema i problemes lògics. El gran problema era trobar tarjetes SMC, que portaven anys en que havien perdut la guerra dels formats, i si ja era difícil trobar-ne una pel 2002 imagineu al 2004 i 2005. Amés era obsoleta en quant a capacitat i velocitat de transferència, i quan al 2004 ja hi havia SDs de 1 giga a bon preu, les SMC només permetien 128 megues… Amés l’altra problema era clar, no es podia emular bé amb el processador actual, i aviat la emulació es va estancar a la megadrive, la SNES també estava emulada, però la falta de botons i potència feia que jugar fós bastant decepcionant. Això si, la gran quantitat de ports, de jocs que s’hi vanf er va ser bestial, Doom, SCUMM (dia del tentacle, monkey island…), rise of the triad, rick dangerous… entre molts altres.

Aquestes limitacions van fer que Gamepark pensés ja en la segona GP, peòr alguna cosa no anava bé. Mentre que alguns volien seguir per la mateixa trajectòria que havia dt la GP32, altres volien fer-ho diferent, seguir enfocant-se als emuladors però oferint un hardware bestial, pantalla super bèstia, gran resolució, i evidentment, jocs comercials.. del producte d’aquesta discusió Gamepark es va dividir, i vam tenir Gamepark i Gamepark Holdings. Gamepark estava fent la seva bèstia parda, la XGP mentre que GPHoldings va optar per una trjectòria més austera i va treballar en la GP2X. Evidentment la XHP es va allargar molt, tant que Gamepark sen va anar a fer punyetes desapareixent del mapa, menre que Holdings amb la seva GP2X, va encertar.

Però no tot és tan maco i la GP2X al sortir amb tantes presses tenia un parell de puns que no quadraven i complicaven força la feina de fer ports de jocs i emuladors. EL més sonat era que enlloc de tenir un processador i una gràfica, tenia 2 processadors sent un d’ells dedicat a feines secundàries al processador principal, com emular la gràfica. Però mai es va arribar a fer, no recordo si és perquè Gamepark no va alliverar la forma de fer-ho o per els complicacions que això suposava. Així va acabar quedant una màquina que sent molt més potent que l’anterior, el resultat que podia oferir la scene era només d’una GP32 una mica més potent.. Que tot i així va donar bons avanços en la emulació de varies màquines com la NEO-GEO (tant la versió CD com la de cartuigs), la SNES aviat va arribar a ser molt propera a la perfecció, van aparèixer ports pràcticament perfectes del quake i quake2 també, ampliant el catàleg d’aplicacions més enllà del que podia fer la GP32 anterior, tot gràcies a la millora de potència i més RAM.

Posteriorment hi va haver 2 renovacions més, la MK-2 que millorava problemes de la primera tirada, que en el fons és la mateixa màquina. I la F-200 que va ser la última en sortir, que a la GP2X de sempre se li canvia el joystick per una creueta i se li suma una pantalla tàctil. Aquesta pantalla tàctil va donar especialment bons resultats en intèrprets d’aventures gràfiques com l’SCUMM (day of the tentacle, monkey island…). Com podem veure per ser un PMP coreà, darrera té un esforç bestial per part dels seus creadors…

Comencem a parlar de la Wiz…

I amb aquest ritme, d’alegries i ensurts arribem al maig del 2009 quan Gamepark Holdings va anuncia la successora de la GP2X, amb un nom “original”: GP2XWiz que aporta novetats interessants respecte l’anterior GP2X.

Aquestes novetats són principalment correccions de les coses més criticables d el’anterior (amés de la habitual actualització de la potència i components). EL primer que crida l’atenció de la nova màquina és la seva mida. És força més petita i plana que la seva predecessora, això és perquè aquest cop no fa servir piles (que ja tocava!) i es decanta per la bateria de liti com quasi tots els trastos d’avui en dia. Aquesta bateria fets servir de forma normal (sense overclock ni coses així) dura al voltant de 10 hores, cosa que no està gens malament. L’altre motiu de que sigui tan menuda és la panalla. Ha abandonat les macropantalles de 4” de la GP32 i la 2X, per fer-ne servir una de 3” de la mateixa mida que la NDS (perquè ho entengueu). Això si… aquesta reducció de mida que pot semblar un pas enrere ve acompanyada d’una grata sorpresa: pantalla OLED. Aquestes pantalles tenen uns colors i una lluminositat bestials, amés de consumir de forma molt raonable (i sens dubte seran el futur). Per tant tenim una pantalla de grandíssima resolució amb uns colors sorprenentment brillants i preciosos que et deixen una estona embadalit la primera vegada que els veus. Jugar a jocs antics amb aquesta pantalla te’ls fa veure millor i tot…

El OS segueix sent de Linux, cosa que permetrà portar fàcilment emuladors, jocs, ports… que ja havien estat prèviament fets per la predecessora i aprofitar-se de les millors de rendiment i potència, i si el programador té ganes de millorar i fer més compatibilitats impossibles amb l’anterior, ara pot.

Hi ha més novetats a nivell de hardware. EL processador ARM9 aquest cop arriva nativament als 533Mhz, i es pot pujar fins a més de 700 Mhz (quina millora respecte els 133 de la GP32, la última que vaig tenir!). Amés, aquest cop no hi ha segon processador programable, sinó que finalment ha estat substituït per acceleració gràfica 3D de veritat (i no simulada com l’anterior), la NAND (la memòria flash que fa de disc dur) ha augmentat de 512 megues a 1giga, i la RAM ara és de 64 megues.

Però bé… EL tema de hardware en una màquina així no importa gaire, o quasi gens, ja que com que no hi ha jocs comercials (o no gaires) és difícil que se’n pugui treure el màxim partit, i és una pena sent molt més potent que una PSP (es podrien fer coses bestials), i tot depèn de la scene que és qui s’ho ha de muntar per fer cosetes… De moment la màquina és molt jove, i més aviat el que s’ha vist han estat actualitzacions d’emuladors que venen de la GP2x anterior, però que amb la nova potència s’han vist millorats.

Emuladors i ports (el que ens interessa)

Amb tant poc temps la GP2XWix ha aconseguit un bon assortit d’emuladors, i ports, normal ja que venen de la prèvia màquina de Gamepark, però el seu bon funcionament m’ha sorprès molt, i en alguns casos arriba a la perfecció. En comentaré uns quants, els que he pogut anar provant durant aquest temps:

Emuladors:

SNES (pocketSNES)
Li he fotut bastanta canya en aquest emulador, la SNES va ser una màquina molt especial per mi en una bona època que no tornarà. I veure els jocs que tan em van agradar tan ben emulats em fa tornar nostàlgicament a la infància. L’emulador funciona al 100% en la majoria de jocs (quina diferència amb els emus d ela GP32 o la NDS). Aquest va bé en tots els sentits, les capes rarament surten desordenades, sinó que directament ja et dona la millor configuració. Molts jocs funcionen a frameskip 0 i és genial jugar amb tant bones característiques. Amés, s’ha emulat el sip FX (de l’starfox, stunt race…) i el C4 del Megaman X2 i X3. Això si, no tots els jocs funcionen a la perfecció, la SNES era una màquina senzilla a nivell de hardware i és fàcil d’emular, però la gran quantitat de xips especials de cada cartuig ja és una altra cosa… i jugar al yoshi’s island amb el xip FX2 és impossible… Altres jocs com el dragon ball Z hyper dimension son jugables, però a frameskips molt alts i pujant la freqüència del processador…

Apart d’això és un emulador impressionant.

NEO-GEO (gngeo)
Un altre emulador que està al 100% Resula impactant veure moure’s amb tanta fluïdesa jocs com Metal Slug, Last Bñade i KOF2001 en una màquina tan petita, i am´se fer-ho sense cap dificultat! És sorprenent, no hi ha cap queixa en aquest emulador, tots els fans de la lluita 2D estaran més que contents!

NES (nesemu)
Un altre que va a la perfecció! Poca cosa més s’ha de dir, mai hi ha hagut molta dificultat en emular la NES, i aquí va de conya… però encara no he aconseguit posar-la a pantalla completa…

Megadrive (PicoDrive)
La megadrive també és una màquina més que perfectament emulada. Els fans de Sea (que encara en queden) estaran la amr de contents amba questa bestialitat d’emulador, que ens deixarà córrer sense cap problema qualsevol joc d ela Megadrive-genesis. Tot i que és un dels emuladors que a la GP32 ja anava perfecte, gràcies a la gran diferència de potència ara va sobrat… i millor que sigui així!

GBA
La GBA és una màquina que està resultant complicada d’emular, però que de moment surten resultats bastant bons, hi ha moltes incompatibilitats, però en general va per molt bon cami i alguns jocs son perfectament jugables.

Ports:

Duke Nukem
Duke Nukem no tornarà com ens va prometre… però sempre tindrem el joc original, i potser el millor que hi pot haver d’aquest personatge. El port és perfecte, es mou fluid i no hi ha cap objecció sobre la diversió que ens proposa… potser només es pot criticar una mica que s’ha de configurar els botons, perquè els que venen per defecte són impossibles… Peòr remenant els menús i anar provant els botons que més ens convenen podrem jugar sense cap problema i quasi al 100% aquest antic joc ple de carisma, diversió, babes i aliens que estan al WC…

Open Bor
Un engine estil MUGEN però fet per ser base de beat em ups d’anar per carrers apallissant gent malvada. En aquest cas és perfecte, va ràpid i fluid, però hi ha un parell d’errors que el deixen una mica enrara fins i tot d ela versió GP32, i és un bug que complica el control fent que el personatge es quedi quiet, i una pantalla de selecció de paks que té colors molt fotuts… Per la resta, molt bo!

PrBoom
Port del DOOM (doom1, doom2…), que amés permet fer servir els diferents mods que hi ha (goldeneye, el de cowboys, final fantasy, doom64…). Però només els podrem fer servir si els renombrem amb el nom de Doom2 o 1. Es troba a faltar un selector de mods, com si que hi era a la GP32. Un altre punt negatiu és que la música tampoc està activada, i no sé com fer-ho… em sembla que la versió del PrBoom encara és molt nova i encara noe stà suportada. Però és un detall menor, jugablement és perfecte i gràficament també, pel que he vist hi ha certa alteració dels píxels perquè no siguin molt terribles.

SCUMMVM
Quasi tothom coneix l’SCUMM, o si no, almenys si els jocs que el feien servir, Day of the tentacle, Secret of monkey island, Maniac Mansion… Fins i tot soporta jocs com Simon the sorcerer 1 i 2, Sam & Max que feien servir motors una mica diferents…
La emulació és simplement perfecta, he provat jocs originals (que tinc en CD des de fa segles) amb música i tot, posant els seus arxius a la SD i els troba i soporta perfectament. Música, veus, gràfics, animacions… tot està com ha de ser. I si això li sumem el control tàctil de la GP2XWiz veurem que és desprèn una fidelitat sorprenent al que era jugar els jocs amb l’ordinador de la època…

Jocs propis

Her Knights
No hi ha res més a nivell professional a la GP2XWiz, tot i que vindran moltes més coses més aviat. Aquest joc tampoc és que sigui de la Wiz, si no que és un dels pocs jocs comercials que es va vendre aquí de la GP32 original. És un molt bon beat em up, ple de reptes i sorpreses que té una dificultat bastant exagerada…

Tot i que n’he dit uns quants, encara hi ha molts més que no he dit, en emuladors en tenim de la Master Sistem, de la GameBoy, de l’Amstrad, de la PSX! (que encara no he provat), de MAME, de CPS2… És a dir, en uant a emuladors tenim molta varietat. Després en ports tenim també moltes coses interessants, com ports del Quake, Quake2, Rise of the triad, Rick Dangerous, DOS, Hexen (i Heretic), Wolfesten… i en jocs la cos pinta millor, però no espereu feines de grans empreses, sinó jocs senzills (i no tant senzills) fets per gent amateur que resulten molt interessants…

Per acabar…

La última màquina que vaig provar de Gamepark era la GP32, no vaig arribar a tenir la 2X. I segurament l’impacte de saltar-me una generació ha estat més fort del que hauria de ser. Però sigui com sigui, veure màquines emulades perfectament i tenir les mateixes sensacions a la hora de jugar que amb les màquines originals és impagable. No només emuladors, com he dit també hi ha ports, intèrprets… i moltes aplicacions curioses que funcionen a la perfecció. El fet de tenir bateria és un encert que hauria hagut d’estar a la anterior GP, però que tot i no ser així, es nota que és un punt necessari en qualsevol consola portàtil.

La varietat de coses per provar requereixen una mica d’habilitat. A la gent que ja li costa posar el cartuig i encendre la màquina 8que n’hi ha) li resultarà impossible aquesta consola, crear directoris, buscar arxius… Però pels que sabem apreciar aquestes dificultats que ens donen una experiència més satisfactòria a la hora de jugar realment ho gaudim. Trastejar i provar… quasi és part també de la experiència de joc que ofereix la maquineta. És un trasto molt recomanable, que sense ser gaire car, ens ofereix diversió i potència a nivells estratosfèrics.