Anàlisi de la peli del Erizo!

Posted by laura on January 12, 2010

Ara que tinc una estona aprofitaré per fer un petit anàlisis sobre aquesta peli.
L’altre dia vaig anar a veure aquesta peli amb els amics i el meu nóvio.
La veritat és que m’esperava una cosa ben diferent de com m’ho havien pintat al principi i vaig sortir del cine super entusiasmada pq em va agradar moltíssim la peli.

Aquesta pel•lícula està basada en el llibre “L’Elegància de l’Eriçó. No m’he llegit el llibre per tan no puc opinar de com és, tampoc no sé si s’han saltat molts trossos a la peli respecte el llibre però com tot, m’imagino que en el llibre es pot reflectir més com és tot plegat.

“El Erizo” és la història d’un retrobament inesperat entre alguns dels habitants d’un immoble molt luxós d’un barri de Paris: Paloma Josse, una nena d’onze anys molt intel•ligent i amb un pla secret; Renné Michel, la portera discreta i solitària que malgrat la seva apariéncia inculta, en realitat és una persona molt intel.ligent i molt cultivada; i l’enigmátic senyor Kakuro Ozu, un japonès molt ric que acaba de traslladar-se a la vivenda.

La peli està considerada com un drama però té uns tocs humorístics força bons que et fan passar molt bones estones. Personalment se’m va passar el temps volant i no et dones compte que ja s’ha acabat la peli.

Al final és una mica especial pq al principi penses que acabarà d’una manera i desprès resulta que té un final totalment inesperat i una mica tràgic però que alhora et fa pensar durant una bona estona.
Quan surten les lletres del final, la gent encara es va quedar asseguda a les butaques del cine una mica entristits.

Els personatges actuaven força bé i a cadascú se’l veu perfectament de la manera que és fins que arriba un moment en que realment els hi veus la seva cara oculta.
El japonès viu en un pis molt luxós i molt modern amb algunes “pijades” japoneses que aquí a Europa no s’han introduït o són molt noves. A la vegada també intenta mostrar una mica la cultura del seu país, molt interessant.
La Paloma viu amb els seus pares i la seva germana que aquests passen molt d’ella i no els hi importa el que la seva digui i com que no poden assumir que la seva filla és superdotada, sovint s’enfaden amb ella.
La seva mare només pensa en psicoanalistes i plantes i el seu pare és un ministre i sempre està molt abocat a la seva feina de polític. Finalment la seva germana només pensa en pintar-se les ungles, pensar en el seu nòvio i ser bastant pija.
I finalment la portera, viu sola amb l’única companyia del seu gat León. Aquesta dona porta tota la vida llegint llibres de Leon Tolstoi (d’aquí el nom ve el nom del seu gat) que li agrada molt i serà a partir d’aquí que anat aprenent moltes coses de la societat i d’aquí ve la seva gran intel•ligència.

Com ja he dit anteriorment, em van dir familiars meus que la van anar a veure, que a mi personalment no m’agradaria, però malgrat tot jo tenia una cerca curiositat per veure com seria ja que segur que el llibre no me’l llegiré.
Em vaig quedar amb molt bon gust a la boca i realment em va agradar molt més del que m’esperava.

Com a nota li posaré un 9 i la recomano el 100%.

I fins aquí la meva crítica. Ja sé que potser no estarà tan ben feta com les que fa en xiuaca però espero que us agradi.^^

Fins ben aviat!;)