Anàlisi: Bomberman blast

Posted by xiuacagafe on December 18, 2009

El terrorista preferit de tot el món ha tornat, bé… va tornar, perquè el joc ja té el seu temps, però fins fa relativament poc no he tingut el temps necessari per baixar-me’l i jugar-hi amb calma per poder analitzar-lo. EL cas és que feia ja molt de temps que li tenia ganes, qui es pot resistir a un Bomberman per a Wiiware, barat, amb multiplayer local i a sobre amb un genial mode Online? Evidentment jo no… i molts de vosaltres tampoc haurieu de resistir-vos!

Bomberman sempre s’ha caracteritzat per dues coses, la simplicitat del concepte i la diversió del seu mode multijugador. Simplicitat peruqè és tot molt directe, sense multitud de coses que no es fan servir, Bomberman és el que es veu i no necessita res més, s’ha vist com al llarg dels temps se li han anat afegint novetats que tal com venien anaven marxant… perquè no li fan falta! I la diversió del multijugador perquè és un joc tan directe i simple, que és fàcil agafar-li el truc i fer un bon paper molt aviat a al hora de competir amb els amics. Aquestes competicions inicialment (ja fa els seus anys) eren a 4-5 jugadors i resultaven la experiència més genial que es podia veure en un videojoc amb amics; crits, rialles, cabrejos… Bomberman unia tot això concentrat en una petita pantalla, i precisament per aquests motius s’ha convertit en un referent en el tema de multijugadors.

Gràfics: 7
Anem al gra! Els gràfics són simples, tot i ser totalment poligonals, la imatge general és la mateixa dels jocs de 16, 32, 64 bits. Una vista isomètrica ens mostra un mapa de batalla sense cap dificultat de visió i apunt per a començar a matar-nos sense contemplacions. Els colors són vius, els escenaris estan plens d’elements plens de moviment i vida. I per si no fos poc tenim els bomberman modelats de forma perfecta… és veritat que no és que siguin personatges molt complicats, però despre´s d’haver vist dissenys horribles en ells, s’agraeix un bon model i el disseny clàssic (oblidem els desastrosos estèticament bomberman de la Xbox, i els estranys intents de dotar-los d’un estil encara més cute de les portàtils).

Una gran quantitat d’elements es mouen en pantalla sense cap mena de problema, no viurem, per sort, cap relantització, i dic per sort, ja que el caos i el moviment franètic de fins a 8 bombermans, explosions, ítems constantment, una sola relantització faria que el joc es convertís en un infern. Tot és molt ràpid, molt dinàmic, i per això s’agraeix que l’aspecte tècnic estigui acord amb el que el joc ofereix.

So, Música: 7
Explosions, crits, efectes diversos com dels ítems calavera que t’omplen d’efectes estranys… La música no està gens malament, però enmig del frenetisme de la batalla passa totalment desapercebuda, també és veritat que no pot tenir massa protagonisme per tal de no causar un estrés sobrenatural al jugador en sentir, explosions, crits, midis estranys i a sobre una melodia matxacona que no ens deixi jugar bé… ena quests entit la música compleix, i els sons FX també. Per tant considerem que l’apartat sonor, el igual que el visual, sense ser un exponent en res, resulta ben portat, acompanya perfectament i sobretot no resulta contraproduent.

Jugabilitat: 10
Bé, és lapart bona dels bomberman! La jugabilitat. Normalment tenim 2 botons d’acció, l’1 i el 2 (o A i B), un serveix per posar bombes i l’altre si tenim l’ítem corresponent per agafar-les. No té més complicació el joc. Jugablement tot es basa en recórrer laberints, intentant acorralar als rivals i aconseguir que morin abans que nosaltres. La resta d’accions s’aconsegueix gràcies a ítems que anirem trobant, agafar bombes i llançar-les, xutar-les… necessitarem l’objecte corresponent. EL amteix apssa amb la potenciació d’habilitats del Bomberman, per córrer més necessitarem els ítems de córrer, per crear bombes més potents els potenciadors… aquests ítems són acumulatius, és a dir que com més en tinguem, més correrem o més abast tindran les nostres bombes.
Com no podia ser d’altra forma, la jubalilitat del Bomberman és simple, directa, frenètica, addictiva i molt divertida.

Duració: 9
És un punt interessant del joc. No té mode d’un sol jugador. Bé, si que en té, el que no té és mode història on anar passant mons. Aquí tot es limita a les batalles i si estem sols serà contra les CPUs que triem. La principal grandiositat és el mode per varis jugadors, que garanteix una duració infinita mentre tinguem amics contra qui jugar, i si no en tenim… doncs podem jugar a través de la xarxa online. Així sempre tindrem rivals humans per competir.

Aquest cop la quantitat de personatges en batalla és de 8! Convertint-se en el Bomberman que més en té. Online és fàcil d’assimilar aquesta quantitat de jugadors, però sense estar a l’online també poden jugar-hi tants. Només cal 4 mandos de la Wii, i 4 de la NGC als seus ports corresponents, i així tenim el multijugador amb més jugadors físics que existeix a la Wii. Si juguem online, també podem jugar amb companys a la mateixa consola per fer, per exemple, un pique de 4 en una casa i 4 en una altra. Molt ben pensat!

EL joc fa gala d’una quantitat de normes molt gran, cap batalla serà igual que l’anterior. Tenim combats individuals o per equip, a supervivència o per punts, fins i tot un en que qui guanya és el que quana caba el temps manté una corona (frenètic a més no poder), també un de temps de vida limitat on els “temps de vida” es poden intercanviar amb els altres jugadors… i encara n’hi ha més. Tot està pensat per a ser una experiència satisfactòria a varis jugadors… que de fet és del que tracten els bomberman.

Total: 8.25
Si us agraden els jocs multiplayer serà una compra extraordinària, tant per jugar amb amics a la mateixa saleta, com per fer-ho a través d’internet. Un joc que val la pena tenir-lo si som mínimament sociables. Estic segur que no deixarà a ningú decebut.