Posted by xiuacagafe on January 22, 2010
Ja tinc a les meves mans la última consoleta de Gamepark Holdings (el millor regal de reis que se’m podia fer ^_^), i després de trastejar durant bastants dies, i veure el que dona de si el trasto, intentaré fer un anàlisi prou complert per a donar a entendre el que pot fer aquest meravellós aparell màgic, que encara que no sigui tan comercial com la NDS de Nintendo o la PSP de Sony, la veritat és que té prous motius per a ser considerada la tercera consola en discòrdia…
(more…)
Posted by xiuacagafe on January 13, 2010
No acostumo a parlar gaire de música per aquí, de fet no és que sigui pas un entès, sinó que em considero més aviat paquet en aquest aspecte (o tirant a nefast crònic si voleu…). Però si que he anat aprenent sobre la música bona i dolenta a través dels videojocs, i així, poc a poc anar tenint criteri per omplir un reproductor d’mp3 sense haver de recórrer a midi’s cutres, música actual de videojocs i a bades sonores d’anime, i músiques més convencionals.Però bé, no és el tema que ens ocupa ara mateix el meu poc sentit musical, sinó un tema que alegrarà molt als fans de la saga Zelda, i és que un grup (i pàgina web) han reorquestrat la Banda sonora de l’ocarina of time, i això sempre és motiu de ser comentat i penjat aquí al clan de videojocs no?
Ocarina of time es caracteritza per dues coses musicalment: una, la gran banda sonora que té, tota plena de temes èpics i magistrals, i la segona, que el format cartuig no permetés anar més enllà i la música es limités a midis, de gran qualitat això si.
Aquest grup anomenat Z.R.E.O, ha recreat amb molta fidelitat, qualitat i amb molt bon gust toooootes les melodies que conformaven aquest joc, donant com a resultat un àlbum que no hauria de faltar a cap biblioteca musical de cap viciat que valori les coses bones… l’àlbum té recreacions brutals com serien la de l’opening del joc on es veu en Link cavalcant amb l’Epona, si ja posava els pèls de punta la música original, ara millorada serà per què us caigui la llagrimeta… Altres melodies a destacar són; Kokiri forest, Hyrule Field main theme (potser una de les millors músiques mai fetes per un videojoc, ara encara brilla més), la Melodia de la Zelda (Zelda’s theme), kakariko Village (quantes hores hem passat sentint-la al mateix kakariko o pescant peixos…), Lost woods, que amb flauta real guanya molt, Zora’s Domain (sorprenent aquesta), i moltes més que us deixaran embadalits escoltant l’àlbum sencer i recordant amb nostàlgia tots aquells moments viscuts amb el que és considerat el millor joc d ela història. Això si, no m’oblido del meravellós ending que ningú es pot perdre…
Us deixo els enllaços de la pàgina web, on podreu veure molts més treballs d’aquesta gent sobre Zelda i també la direcció on podreu descarregar-vos gratuïtament l’àlbum de l’Ocarina of Time. Espero que us agradi tant com a mi!
per anar a la web cliqueu aquí
Per a descarregar l’àlbum entreu aquí 
Posted by laura on January 12, 2010
Ara que tinc una estona aprofitaré per fer un petit anàlisis sobre aquesta peli.
L’altre dia vaig anar a veure aquesta peli amb els amics i el meu nóvio.
La veritat és que m’esperava una cosa ben diferent de com m’ho havien pintat al principi i vaig sortir del cine super entusiasmada pq em va agradar moltíssim la peli.
Aquesta pel•lícula està basada en el llibre “L’Elegància de l’Eriçó. No m’he llegit el llibre per tan no puc opinar de com és, tampoc no sé si s’han saltat molts trossos a la peli respecte el llibre però com tot, m’imagino que en el llibre es pot reflectir més com és tot plegat.
“El Erizo” és la història d’un retrobament inesperat entre alguns dels habitants d’un immoble molt luxós d’un barri de Paris: Paloma Josse, una nena d’onze anys molt intel•ligent i amb un pla secret; Renné Michel, la portera discreta i solitària que malgrat la seva apariéncia inculta, en realitat és una persona molt intel.ligent i molt cultivada; i l’enigmátic senyor Kakuro Ozu, un japonès molt ric que acaba de traslladar-se a la vivenda.
La peli està considerada com un drama però té uns tocs humorístics força bons que et fan passar molt bones estones. Personalment se’m va passar el temps volant i no et dones compte que ja s’ha acabat la peli.
Al final és una mica especial pq al principi penses que acabarà d’una manera i desprès resulta que té un final totalment inesperat i una mica tràgic però que alhora et fa pensar durant una bona estona.
Quan surten les lletres del final, la gent encara es va quedar asseguda a les butaques del cine una mica entristits.
Els personatges actuaven força bé i a cadascú se’l veu perfectament de la manera que és fins que arriba un moment en que realment els hi veus la seva cara oculta.
El japonès viu en un pis molt luxós i molt modern amb algunes “pijades” japoneses que aquí a Europa no s’han introduït o són molt noves. A la vegada també intenta mostrar una mica la cultura del seu país, molt interessant.
La Paloma viu amb els seus pares i la seva germana que aquests passen molt d’ella i no els hi importa el que la seva digui i com que no poden assumir que la seva filla és superdotada, sovint s’enfaden amb ella.
La seva mare només pensa en psicoanalistes i plantes i el seu pare és un ministre i sempre està molt abocat a la seva feina de polític. Finalment la seva germana només pensa en pintar-se les ungles, pensar en el seu nòvio i ser bastant pija.
I finalment la portera, viu sola amb l’única companyia del seu gat León. Aquesta dona porta tota la vida llegint llibres de Leon Tolstoi (d’aquí el nom ve el nom del seu gat) que li agrada molt i serà a partir d’aquí que anat aprenent moltes coses de la societat i d’aquí ve la seva gran intel•ligència.
Com ja he dit anteriorment, em van dir familiars meus que la van anar a veure, que a mi personalment no m’agradaria, però malgrat tot jo tenia una cerca curiositat per veure com seria ja que segur que el llibre no me’l llegiré.
Em vaig quedar amb molt bon gust a la boca i realment em va agradar molt més del que m’esperava.
Com a nota li posaré un 9 i la recomano el 100%.
I fins aquí la meva crítica. Ja sé que potser no estarà tan ben feta com les que fa en xiuaca però espero que us agradi.^^
Fins ben aviat!;)
Posted by xiuacagafe on January 11, 2010
Una mica tard però ja el tinc, i m’he pogut fer un parell de masmorres ja, així que em crec en condicions de comentar-vos com estant sent les meves primeres impressions del joc. I us avanço que son molt bones, força més que el Phantom Hourglass tot i tenir un esquema semblant. El joc és intens, no dona gaires moments de descans ni per avorrir-se, i a sobre respira aire Zelda per a tot arreu, amb moltes referències a antics jocs i una història molt ben elaborada, amb personatges carismàtics a més no poder i situacions sorprenents…
(more…)
Posted by xiuacagafe on
Si.. ja sé que feia ja varies setmanes des de la última actualització, però no només les festes m’han tingut apartat de la gratificant vida virtual sinó que vaig tenir un mal rotllo amb l’ordinador… que amb més o menys imoportància ara mateix m’ha tingut anant amunt i aball (a sobre ja sabeu el temps que ha fotut amb pluja, vent huracanat i fred a cagar d’aquests dies) sense parar… al final per res i m’ho hauria pogut estalviar. Ja tindreu article de crítica aviat ja… almenys donarà varietat al fòrum i web xD
Ara torno a estar per aquí i tinc coses noves a implementar al clan i articles a mitjes (de fet eld e Snoboard Riot el tenia des d’abans de nadal… a sobre si almenys hagués estat bon joc… arg)
Posted by xiuacagafe on
El primer article d’iclancat en aquest recentment inagurat 2010 no és altra que un anàlisi, per cert, molt bon any a tots! Doncs el que deia, inaugurem l’any amb un anàlisi d’un joc per a WiiWare, Snowboard Riot. Un joc interessant amb els seus defectes, malgrat tot una proposta curiosa dins del catàleg de WiiWare que sempre està àvid de propostes arriscades i divertides. Però què tal és Snowboard Riot?
(more…)
Posted by xiuacagafe on December 27, 2009
Posted by xiuacagafe on December 20, 2009
Cada any hi ha moltes pel·lícules, i moltes són bones, moltíssimes són normaletes, i la gran majoria són oblidables. Tot i així sempre n’hi ah que resulten excel·lents, i rarament a vegades n’apareixen algunes que d’alguna forma t’absorveixen i aconsegueixen fer que et creguis allò que estàs veient per més inversemblant que sigui, pelis que per la seva estructura narrativa, posada en escena et capturen i et fan veure i sentir el que volen que visquis. De llargmetratges així n’hi ha pocs, i fins i tot m’arriscaria a dir que es veuen en comptades ocasions cada bastants anys. Així és Avatar, una pel·lícula especial, encantadora, sorprenent, calculada al mil·límetre, en que tot està perfectament pensat i encaixat de manera que no hi ha res que desentoni amb cap altre element i hi veiem una integració total entre argument, actors, efectes especials, narració i la forma de transmetre-ho. I és que em va sorprendre que en acabar la gent es va posar a aplaudir, és una cosa que només havia vist 1 vegada, i va ser en batman: the dark knight per homenatjar el fabulós paper del tristament difunt Heath Ledger… Per tant, ens trobem amb una cosa molt especial i val la pena veure-la i parlar-ne amb calma.
(more…)
Posted by xiuacagafe on December 18, 2009
El terrorista preferit de tot el món ha tornat, bé… va tornar, perquè el joc ja té el seu temps, però fins fa relativament poc no he tingut el temps necessari per baixar-me’l i jugar-hi amb calma per poder analitzar-lo. EL cas és que feia ja molt de temps que li tenia ganes, qui es pot resistir a un Bomberman per a Wiiware, barat, amb multiplayer local i a sobre amb un genial mode Online? Evidentment jo no… i molts de vosaltres tampoc haurieu de resistir-vos!
(more…)
Posted by Xafi on December 16, 2009
One Piece: Unlimited Cruise
M’alegra que el primer anàlisi que faig sigui per un joc com aquest. A hores d’ara, molts de vosaltres us deu sonar, com a mínim, el nom de One Piece. Per si un cas, en faré una petita pinzellada com a introducció, abans d’endinsar-nos en el joc en sí mateix.
One Piece és un manga creat per Eiichiro Oda. La història es centra en el món de la pirateria. Monkey D. Luffy, és el protagonista del manga, també conegut com Mugiwara Luffy (Luffy Sombrero de Paja). La majoria de pirates de l’època en que ubiquem la història viatja pel Grand Line en busca del tresor pòstum que va deixar en Gold D. Roger, el Gran Rei dels Pirates. En Luffy no n’és menys i pretén trobar-lo així com convertir-se ell mateix en el proper Rei dels Pirates.
Per aconseguir dita fita viurà una varietat immensa d’aventures i que, com era d’esperar, no fa sol. L’acompanyaran altres personatges com en Roronoa Zoro, Nami, Usopp, Sanji, Tony Tony Chopper, Franky, Nico Robin i Brooke. Alguns d’ells, Luffy inclòs tenen habilitats especials, donades per les fruites del dimoni que otorga habilitats a aquells qui la mengen a canvi de no poder nadar. Cadascú té la seva, sent la d’en Luffy, la de ser un home de goma.
Feta la introducció, molt per sobre (si algú vol més informació que es llegeixi el manga que és molt bo), només queda dir que és un dels mangas més populars i dels més venuts al Japó de la història, així que per molt que digui sempre em quedaré curt.
Però toca centrar-se en aquest nou joc que ha sortit per la Wii. De fet, més aviat hauria de dir els 2 jocs, ja que es tracta d’una gran història dividida en 2 parts. Aquest joc ens parla d’una nova història de la tripulació d’en Mugiwara Luffy. Mentre viatgen pel Grand Line entraran sense buscar-ho en una tempesta amb tornados i tot on, a partir d’aquest moment, canviarà les seves vides cap a la cerca de nous i meravellosos tresors no també sense incloure abans un fil argumental que es manté al llarg de tot el joc. Val a dir que tant la història com els nous personatges del joc han estat fruit de les idees del propi Eiichiro Oda. Per tant, no ens trobem en un intent comercial de fer una història feta per algun programador o guionista que no té ni idea del tema sinó que la trama, els nous personatges i la pròpia tripulació protagonista, mantenen l’estètica i la personalitat pròpia del manga. Diré més, l’autor ha dissenyat noves indumentàries pels protagonistes, úniques pel joc i que, en el seu degut moment, podrem optar a mantenir-les o canviar-les per les clàssiques de la sèrie.
(more…)
Anàlisi: GP2XWiz
; ?>/ads/sec.jpg)
; ?>/ads/publi.jpg)